El temps no existeix. Hi ha, tan sols, distàncies entre fets,
silencis, ànimes, visions o esdeveniments infinits.
Res no passa. Passa, però, que mesurem.
 

 

Si el temps no existeix la realitat, pròpiament dita, tampoc no existeix.
La fixació il·lusòria de la realitat es troba continguda en categories, taxonomies i formes de poder.
El temps de no fer és infinit. El temps de fer és sempre finit.
Cada fet implica, per tant, la seva negació temporal. Fer un fet és fer temps. És a dir perdre'l.
Però guanyar-lo també és caure en el parany.
Qualsevol categoria, a la fi, és temporal. Sols el fet de callar implica la immortalitat.