El temps no existeix. Hi ha, tan sols, distÓncies entre fets,
silencis, Ónimes, visions o esdeveniments infinits.
Res no passa. Passa, per˛, que mesurem.
 

 

Si el temps no existeix la realitat, pr˛piament dita, tampoc no existeix.
La fixaciˇ ilĚlus˛ria de la realitat es troba continguda en categories, taxonomies i formes de poder.
El temps de no fer Ús infinit. El temps de fer Ús sempre finit.
Cada fet implica, per tant, la seva negaciˇ temporal. Fer un fet Ús fer temps. ╔s a dir perdre'l.
Per˛ guanyar-lo tambÚ Ús caure en el parany.
Qualsevol categoria, a la fi, Ús temporal. Sols el fet de callar implica la immortalitat.